Comentari de text. La societat i l’estat.

Segons Ortega y Gasset

Idees principals:
Ortega Y Gasset es planteja de qui depèn el poder polític i acaba arribant a la conclusió de que a d’estar en mans de les persones o del poble. També ens explica els límits d’aquests poders, fins a on es pot arribar a manar i ens diu que no pot ser absolut perquè totes les persones tenen un dret. El poder polític ens porta a l’absolutisme.

Comentari:
Ortega y Gasset: ens parla de qui ha de tenir el poder polític i quins són els seus límits. Ortega y Gasset critica la democràcia perquè l’estat és qui posa les lleis, i l’únic que les pot crear, encara que tinguin una interacció entre l’estat i els ciutadans. De manera que la ciutadania queda apart i per això porta l’absolutisme.

Jürgen Habermas

Jürgen Habermas (Alemania, 1929) Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn, realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías, Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.

filosofia T-13

Filo T 13! Powerpoint

View more OpenOffice presentations from Albert .

Aquí os deixo el meu power point que tracta sobre el T-13 de filosofia. Espero que us agradi.

Ciutadania democràtica

De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
La caracteritza comuna ciutadania inclusiva que incorpora a tots els ciutadans fins i tot als marginats, sense arribar-los a integrar-los en la uniformitat d’una comunitat homogeneïtzada.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè ha de ser el mateix ciutadà qui a d’escollir la seva nacionalitat.

A què es refereix quan esmenta “l’afirmació de la independència nacional”?
Que es creu en l’autonomia de la nació.


I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
Quan una persona vol formar part d’una nació i accepta i intenta adquirir com a pròpies característiques de costums, llengua, etc.

Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
Perquè no té una igualtat per a tots els ciutadans i el territori es por arribar a marginar.

Filosofia tema 13

Filo T 13! Powerpoint

View more OpenOffice presentations from Albert .

Aqui us deixo el meu power point de filosofia del tema 13. Espero que us agradi!

Tema 10

- intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.
- maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
- felicitat (Aristòtil):duu a terme l´activitat pròpia de l´ésser humà, activitat intel·lectual.
- Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
-pau interior: insensibilitat al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: teoria que defensa que hem d´actuar seguint unes regles que tothom accepta com a vàlides.
-ètica deontològica: ètica que es centra més en el deure (justícia) que no en la felicitat.
-imperatiu categòric: orde que obliga de forma incondicional, sense condicions i sense prometre res a canvi.
-dignitat humana: idea fonamentada en els drets humans que diu que l´ésser humà no té preu i no és intercanviable i per tant implica el respecte dels drets de cadascú.
-intuicionisme dels valors: podem captar els valors a partir de les intuïïcions emocionals.
-comunitarisme: ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
-universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

DILEMA 3

Què ha de fer el professor?
No pujar-li la nota perquè en una classe tots són igual.
1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li: seria injust per als altres companys, l’alumne tindria problemes amb els altres companys i que l’alumne sortiria guanyant.
No pujar-li: l’alumne no podria fer la carrera que vol, en aquest cas medicina. I hauria de fer una altra cosa. I l’alumne probablement s’enfadaria o s’indignaria.
2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Si, en aquesta cas lo que al noi li faria feliç que es poder medicina, per el factor de la justícia aquest alumne no podria fer aquesta carrera, per tan ja no seria feliç.
3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
L’utilitarista de l’acte pujaria la nota ja que la nota es per una mol bona carrera. Però en canvi un utilitarista de la regla, no pujaria aquesta nota, ja que això seria saltar-se les regles. Perquè l’alumne ha de tenir la nota que es mereix.
4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?
Doncs a tots aquells que volguessin pujar nota, els hi faria de fer un treball, per tant la nota o la pujaria a tots o a ningú.