Comentari de text. La societat i l’estat.

Segons Ortega y Gasset

Idees principals:
Ortega Y Gasset es planteja de qui depèn el poder polític i acaba arribant a la conclusió de que a d’estar en mans de les persones o del poble. També ens explica els límits d’aquests poders, fins a on es pot arribar a manar i ens diu que no pot ser absolut perquè totes les persones tenen un dret. El poder polític ens porta a l’absolutisme.

Comentari:
Ortega y Gasset: ens parla de qui ha de tenir el poder polític i quins són els seus límits. Ortega y Gasset critica la democràcia perquè l’estat és qui posa les lleis, i l’únic que les pot crear, encara que tinguin una interacció entre l’estat i els ciutadans. De manera que la ciutadania queda apart i per això porta l’absolutisme.

Jürgen Habermas

Jürgen Habermas (Alemania, 1929) Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn, realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías, Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.

filosofia T-13

Filo T 13! Powerpoint

View more OpenOffice presentations from Albert .

Aquí os deixo el meu power point que tracta sobre el T-13 de filosofia. Espero que us agradi.

Ciutadania democràtica

De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
La caracteritza comuna ciutadania inclusiva que incorpora a tots els ciutadans fins i tot als marginats, sense arribar-los a integrar-los en la uniformitat d’una comunitat homogeneïtzada.

Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?
Perquè ha de ser el mateix ciutadà qui a d’escollir la seva nacionalitat.

A què es refereix quan esmenta “l’afirmació de la independència nacional”?
Que es creu en l’autonomia de la nació.


I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
Quan una persona vol formar part d’una nació i accepta i intenta adquirir com a pròpies característiques de costums, llengua, etc.

Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents?
Perquè no té una igualtat per a tots els ciutadans i el territori es por arribar a marginar.

Filosofia tema 13

Filo T 13! Powerpoint

View more OpenOffice presentations from Albert .

Aqui us deixo el meu power point de filosofia del tema 13. Espero que us agradi!

Tema 10

- intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.
- maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
- felicitat (Aristòtil):duu a terme l´activitat pròpia de l´ésser humà, activitat intel·lectual.
- Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
-pau interior: insensibilitat al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: teoria que defensa que hem d´actuar seguint unes regles que tothom accepta com a vàlides.
-ètica deontològica: ètica que es centra més en el deure (justícia) que no en la felicitat.
-imperatiu categòric: orde que obliga de forma incondicional, sense condicions i sense prometre res a canvi.
-dignitat humana: idea fonamentada en els drets humans que diu que l´ésser humà no té preu i no és intercanviable i per tant implica el respecte dels drets de cadascú.
-intuicionisme dels valors: podem captar els valors a partir de les intuïïcions emocionals.
-comunitarisme: ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
-universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.

DILEMA 3

Què ha de fer el professor?
No pujar-li la nota perquè en una classe tots són igual.
1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li: seria injust per als altres companys, l’alumne tindria problemes amb els altres companys i que l’alumne sortiria guanyant.
No pujar-li: l’alumne no podria fer la carrera que vol, en aquest cas medicina. I hauria de fer una altra cosa. I l’alumne probablement s’enfadaria o s’indignaria.
2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Si, en aquesta cas lo que al noi li faria feliç que es poder medicina, per el factor de la justícia aquest alumne no podria fer aquesta carrera, per tan ja no seria feliç.
3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
L’utilitarista de l’acte pujaria la nota ja que la nota es per una mol bona carrera. Però en canvi un utilitarista de la regla, no pujaria aquesta nota, ja que això seria saltar-se les regles. Perquè l’alumne ha de tenir la nota que es mereix.
4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?
Doncs a tots aquells que volguessin pujar nota, els hi faria de fer un treball, per tant la nota o la pujaria a tots o a ningú.

DILEMA 2

- Què ha de fer l'Alfons? Per què?

Penso que l’Alfons no ha de canviar de treball, ja que si amb l’altre treball la seva família ha de fer sacrificis i amb l’altre no, doncs penso que hauria de continuar amb la feina d’abans. Més que re, perquè si no només ho deixes ell, sinó que més companys o fins i tot la resta de treballadors u deixes, llavors si que ho deixaria, ja que la tala d’arbres probablement s’acabaria. Però en el cas de que ell marxi, al cap de poc hi haurà una altra persona fent el seu mateix treball.

Preguntes sondeig

1-L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
No. Penso que si tots els treballadors marxessin del treball i busquessin un altre, si que em canviaria. Però en el cas de que magues de canviar jo sol no u faria, ja que la família també és important i faria el possible perquè no tinguessin que fer sacrificis.

2-Tenim obligacions amb les generacions futures?

Si. Crec que hauríem de deixar el món millor del que ens el vam torbar, perquè així, quan el dia de demà tinguem fills, puguin esta en un món com el nostre o molt millor encara. I tot això no es s’aconsegueix sol, sinó que tots hem d’aportar alguna cosa.

3- Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?

Crec que si el no fer-ho es malmetre l’ambient, penso que no s’hauria de fer, però el fet de privar-los faria que no en tinguéssim, per tant crec que es una cosa que es difícil de privar.


4-Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els pulmons de la terra?

Una de les solucions podria ser dividir el territori, primer tallar uns i deixar créixer uns altres, i després al revés. Són problemes que són difícils de resoldre perquè tothom estigui content.


5-De qui són responsabilitat els problemes medi ambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?

Penso que en part els dos, ja que els governs són els qui posen les normes, i després els individus són els qui realitzen l’acció.


6-Què diria un utilitarista?

L’utilitarista, diria que hem de respectar la natura i que hauríem de pensar en el futur.

La persona té dignitat i no preu (Comentari Doc.9 - pàg 200)

1. En aquest text de Kant, tot gira sobre un tema que tracta del què és i què no és digne, i en cas de que ho sigui quines coses estan relacionades. Kant en aquest text ens diu que l’ésser humà té un valor absolut, i que per tant té un fi, i si té un fi és que tota la humanitat té dignitat.
2. La importància de les persones.3. El que diu aquest text, ho trobo mol correcte. Ens explica molt bé el que de veritat som i tenim cadascú de nosaltres, que es la dignitat. Aquesta dignitat no sempre s’ha respectat per la societat. L’home és un llop per a l’home, això ho va dir Thomas Hobbes en l’apartat de viure en societat no és una exigència de la natura. Amb això vol dir que moltes persones tracten a les altres no per un fi, sinó com si fosin un mitja, cm un objecte.

És millor ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

En aquesta frase ens pregunten si es millor ser una persona insatisfeta o un ximple insatisfet. Jo penso que preferiria ser un Sòcrates insatisfet, ja que amb tot el que se i aprenc no en tinc suficient, vull saber més coses, resoldre inquietuds, preguntes, etc. Vull viure noves experiències, provar coses noves, etc. No tancar-me només amb una sola cosa o per exemple en un sol tema.
Ja que si fos un ximple satisfet, la vida per mi, penso que no tindria gràcia, encara que estigues satisfet fer cada dia el mateix m’acabaria avorrint. Per això em decanto més per Sòcrates insatisfet. Ja que a la vida mai n’hi ha prou i ens em d’exigir a nosaltres mateixos.

Obrar conforme a la virtud més perfecta Doc.3 pg195

1. En aquest text de Aristòtil ens vol ensenyar que totes les accions realitzades per l’ésser humà té un fi en si mateixa. A cada persona de la societat li pertany una funció a causa de les seves virtuts, que aquestes virtuts formen part d’un bé comú.
2.Títol: Les virtuts de les persones.
3. Aristòtil ens explica la seva manera de viure o si més no de com podem arribar aconseguir els nostres fins. Ens diu que l’ésser humà viu per aconseguir el que vol, el seu objectiu a la vida, i que es guia per els pensaments, la raó i sentiments. Finalment penso que tothom i cadascú de nosaltres tenim els nostres propis propòsits, tots ben diferents i farem tot el possible per poder-hi arribar.

Definicions del tema 9

Temperament: és un conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: consisteix en repetir actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que em predisposa a obrar bé.
Consciència moral: capacitat d’adonar-se d’alguna cosa.
Llibertat interna: consisteix en poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: significa que no es té una llibertat absoluta.
Destí: lleis segons la qual tot està escrit.
Determinisme econòmic: l’ésser humà per la infrastructura econòmica.
Determinisme genètic: dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica causes de totes les nostres actuacions.
Ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de ñla societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: es un fenomen subjectiu de la consciència moral.
Principi de responsabilitat: hem d’assumir responsablement las conseqüències de les accions, per poder deixar a les generacions futures un món tan habitable com el que nosaltres hem trobat.

Cançó de la llibertat

Demoment aqui poso el link.
Més endavant, quan m’ensenyin a posar vídeos de youtube al blog posaré el vídeo.

vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=4-0M_VO_ono

Creus en el destí?

Jo penso que el destí no existeix, sinó que depèn del que tu triïs al llarg d la teva vida, et portarà a un destí o a un altre. Per exemple si ara no estudies de gran no podràs treballar en una empresa o treballar d’alguna cosa que es guanyi mols diners, i menys tu aconseguirà el destí. Ja que si cadascú tinguéssim un destí determinat, no valdria la pena lluita per allò que volem ser, allò que volem treballar, el que volem aconseguir, etc. Ja que llavors seria una pèrdua de temps.

L'èsser humà està condemnat a ser lliure?

Jo sincerament no penso ni que siguem del tot lliures ni que no ho siguem, estaria entre mig. Ja que a l’hora d néixer tu no estàs escollint existir o no existir. I en el cas de viure, no tens cap possibilitat de no morir. Però per una altra part som lliures ja que en molts factors com en el de seguir estudiant o posar-nos a treballar després de finalitzar la ESO, podem triar el que volem fer. Ningú ens obliga a fer una cosa que no volem. Per una altra part, penso que no som lliures ja que depèn el que facis et pot portar unes conseqüències, com per exemple si mates algú, et posaran a la presó llavors no seràs lliure de fer el que vulguis.

Argument a favor i en contra de la llibertat

A favor:
- Perquè podem triar, fins i tot quan estem decidint no triar estem triant no triar.
- Des del dia en que naixem, tenim una llibertat per fer el que vulguem.


En contra:
- Si fem alguna cosa que no està bé, això ens comportarà unes conseqüències.
- No podem decidir el colo dels nostres ulls, tenir un altre cos, etc.

Definicions fal·làcies

1. Preguntes complexes:
Són preguntes que comporten pressuposicions, a vegades es poden fer servi per parar una trampa.

2.Argument ad ignorantiam:
Aquest tipus d’arguments es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat és cert perquè no s’ha demostrat que és fals.

3. Argument circular:
Consisteix a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix.

4. Argument ad hominem:
Argument que només ataquem a les persones i no a les idees que diu la persona.

5. Argument d’autoritat:
És defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa o l’ha defensat.

6. Argument ad baculum:
Aquests arguments presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió, consell o percepció.

7. Argument ad populum:
En aquests arguments es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de els persones.

8. Argument ex populo:
Argument que consisteix a defensar un determinat punt d vista al·legant que tothom hi està d’acord.

9. Argument de la falsa causa:
S’hi diu que A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.

10. La generalització precipitada:
Consisteix de passar d’una proposició particular a una proposició universal.

11. Argument relliscós:
Argument que defensa l’anomenat efecte dominó.

Exemples fal·làcies

1. Preguntes complexes:
Has recollit l’habitació?

2. Argument ad ignorantiam
No s’ha demostrat que els extraterrestres no existeixen, per tant si que existeixen.

3. Argument circular:

El pa esta dur com una pedra.
Perquè?
Per que esta dur com una pedra.

Perquè he suspès?
Per que no has aprovat.

4. Argument ad hominem:

La meva mare a comprat la carn més bona del mercat, però no sortia bona perquè no sap cuinar.

5. Argument d’Autoritat:

Científics diuen que aquesta pastilla ho cura tot.

6. Argument ad baculum:

Fumar mata

7. Argument ad poulum:

Els anuncis de bellesa de la televisió.

8. Argument ex populo:

Tots pensen que la pena de mort s’ha d’aplicar.

9. Argument de la causa falsa:

Un alumne per fer un examen s’emporta un objecte o un amulet i aprova l’examen. Es pensarà que ha aprovat només per haver portat aquell amulet.

10. La generalització precipitada:

Si no estudies suspendràs, i si suspens hauràs de repetir curs.

11. Argument del pendent relliscós:

Tots els catalans són garrepes.

La importància dels símbols

1. Idees principals:
En aquest text, Rousseau diu que l’home que pensa i medita és un animal depravat. I que sobrepassa els límits de la vida no es una millora sinó un deteriorament de la vida humana. També diu que l’home no té cap més remei que afrontar la vida tal i com és ja que viu en un univers simbòlic, i que el llenguatge, el mite, l’art i la religió forma part d’aquest univers. L’home no pot afrontar-se a la realitat de cop. Finalment Rousseau diu que l’home no pot conèixer res si no és a traves d’imatges o símbols.


2. Comentari:
En aquest fragment Cassirer ens parla de la cultura com a una activitat simbòlica. Pensa que l’home que pensa és depravat. També diu que l’home no viu en un univers físic, sinó que també en un univers simbòlic on hi ha art, mires, etc. Que totes elles formen la cultura imprescindible per viure cada dia en aquesta societat. En el fragment, Cassirer ens compara aquesta cultura amb una xarxa que els fils que la formen són aquests mites, religions, etc. Creu que a mesura que l’home avança en la experiència i pensament va desenvolupant i ampliant poc a poc aquesta xarxa. Per això Cassirer creu que l’activitat simbòlica anirà avançant. Per acabar, l’autor diu que hem arribat a un cert punt on els símbols i formes lingüístiques són necessaris per poder conèixer, i que tot això a sigut creat per nosaltres.