- intel·lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut (Sòcrates). Qui obra malament ho fa perquè ignora el bé.
- maièutica: art de donar a llum la veritat, les idees.
- felicitat (Aristòtil):duu a terme l´activitat pròpia de l´ésser humà, activitat intel·lectual.
- Prudència: és la virtut intel·lectual que consisteix la "saviesa pràctica" perquè ens ajuda a deliberar bé, porposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
-pau interior: insensibilitat al sofriment perquè no podem canviar el destí, per tant hem de ser impertorbables.
-aritmètica dels plaers: teoria utilitarista que defensa que no hi ha plaers qualitativament diferents, que els plaers es poden mesurar i que hem de fer el que ens provoca el màxim plaer.
-utilitarisme de la regla: teoria que defensa que hem d´actuar seguint unes regles que tothom accepta com a vàlides.
-ètica deontològica: ètica que es centra més en el deure (justícia) que no en la felicitat.
-imperatiu categòric: orde que obliga de forma incondicional, sense condicions i sense prometre res a canvi.
-dignitat humana: idea fonamentada en els drets humans que diu que l´ésser humà no té preu i no és intercanviable i per tant implica el respecte dels drets de cadascú.
-intuicionisme dels valors: podem captar els valors a partir de les intuïïcions emocionals.
-comunitarisme: ètica que defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d´identitat i l´individualisme.
-universalisme: ètica que defensa què l´autèntica solidaritat és universal i que hi ha uns valors que tothom ha de compartir.
sábado, 25 de abril de 2009
martes, 21 de abril de 2009
DILEMA 3
Què ha de fer el professor?
No pujar-li la nota perquè en una classe tots són igual.
1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li: seria injust per als altres companys, l’alumne tindria problemes amb els altres companys i que l’alumne sortiria guanyant.
No pujar-li: l’alumne no podria fer la carrera que vol, en aquest cas medicina. I hauria de fer una altra cosa. I l’alumne probablement s’enfadaria o s’indignaria.
2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Si, en aquesta cas lo que al noi li faria feliç que es poder medicina, per el factor de la justícia aquest alumne no podria fer aquesta carrera, per tan ja no seria feliç.
3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
L’utilitarista de l’acte pujaria la nota ja que la nota es per una mol bona carrera. Però en canvi un utilitarista de la regla, no pujaria aquesta nota, ja que això seria saltar-se les regles. Perquè l’alumne ha de tenir la nota que es mereix.
4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?
Doncs a tots aquells que volguessin pujar nota, els hi faria de fer un treball, per tant la nota o la pujaria a tots o a ningú.
No pujar-li la nota perquè en una classe tots són igual.
1- Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en una altra no pujar-li.
Pujar-li: seria injust per als altres companys, l’alumne tindria problemes amb els altres companys i que l’alumne sortiria guanyant.
No pujar-li: l’alumne no podria fer la carrera que vol, en aquest cas medicina. I hauria de fer una altra cosa. I l’alumne probablement s’enfadaria o s’indignaria.
2-Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
Si, en aquesta cas lo que al noi li faria feliç que es poder medicina, per el factor de la justícia aquest alumne no podria fer aquesta carrera, per tan ja no seria feliç.
3-Com resoldria aquest problema un utilitarista de l'acte i un utilitarista de la regla?
L’utilitarista de l’acte pujaria la nota ja que la nota es per una mol bona carrera. Però en canvi un utilitarista de la regla, no pujaria aquesta nota, ja que això seria saltar-se les regles. Perquè l’alumne ha de tenir la nota que es mereix.
4-Quina regla creus que aplicaria el representant de l'ultraista de la regla?
Doncs a tots aquells que volguessin pujar nota, els hi faria de fer un treball, per tant la nota o la pujaria a tots o a ningú.
DILEMA 2
- Què ha de fer l'Alfons? Per què?
Penso que l’Alfons no ha de canviar de treball, ja que si amb l’altre treball la seva família ha de fer sacrificis i amb l’altre no, doncs penso que hauria de continuar amb la feina d’abans. Més que re, perquè si no només ho deixes ell, sinó que més companys o fins i tot la resta de treballadors u deixes, llavors si que ho deixaria, ja que la tala d’arbres probablement s’acabaria. Però en el cas de que ell marxi, al cap de poc hi haurà una altra persona fent el seu mateix treball.
Preguntes sondeig
1-L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
No. Penso que si tots els treballadors marxessin del treball i busquessin un altre, si que em canviaria. Però en el cas de que magues de canviar jo sol no u faria, ja que la família també és important i faria el possible perquè no tinguessin que fer sacrificis.
2-Tenim obligacions amb les generacions futures?
Si. Crec que hauríem de deixar el món millor del que ens el vam torbar, perquè així, quan el dia de demà tinguem fills, puguin esta en un món com el nostre o molt millor encara. I tot això no es s’aconsegueix sol, sinó que tots hem d’aportar alguna cosa.
3- Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
Crec que si el no fer-ho es malmetre l’ambient, penso que no s’hauria de fer, però el fet de privar-los faria que no en tinguéssim, per tant crec que es una cosa que es difícil de privar.
4-Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els pulmons de la terra?
Una de les solucions podria ser dividir el territori, primer tallar uns i deixar créixer uns altres, i després al revés. Són problemes que són difícils de resoldre perquè tothom estigui content.
5-De qui són responsabilitat els problemes medi ambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?
Penso que en part els dos, ja que els governs són els qui posen les normes, i després els individus són els qui realitzen l’acció.
6-Què diria un utilitarista?
L’utilitarista, diria que hem de respectar la natura i que hauríem de pensar en el futur.
Penso que l’Alfons no ha de canviar de treball, ja que si amb l’altre treball la seva família ha de fer sacrificis i amb l’altre no, doncs penso que hauria de continuar amb la feina d’abans. Més que re, perquè si no només ho deixes ell, sinó que més companys o fins i tot la resta de treballadors u deixes, llavors si que ho deixaria, ja que la tala d’arbres probablement s’acabaria. Però en el cas de que ell marxi, al cap de poc hi haurà una altra persona fent el seu mateix treball.
Preguntes sondeig
1-L´Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat? Per què?
No. Penso que si tots els treballadors marxessin del treball i busquessin un altre, si que em canviaria. Però en el cas de que magues de canviar jo sol no u faria, ja que la família també és important i faria el possible perquè no tinguessin que fer sacrificis.
2-Tenim obligacions amb les generacions futures?
Si. Crec que hauríem de deixar el món millor del que ens el vam torbar, perquè així, quan el dia de demà tinguem fills, puguin esta en un món com el nostre o molt millor encara. I tot això no es s’aconsegueix sol, sinó que tots hem d’aportar alguna cosa.
3- Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
Crec que si el no fer-ho es malmetre l’ambient, penso que no s’hauria de fer, però el fet de privar-los faria que no en tinguéssim, per tant crec que es una cosa que es difícil de privar.
4-Com es pot resoldre el conflicte entre el dret dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els pulmons de la terra?
Una de les solucions podria ser dividir el territori, primer tallar uns i deixar créixer uns altres, i després al revés. Són problemes que són difícils de resoldre perquè tothom estigui content.
5-De qui són responsabilitat els problemes medi ambientals? Dels governs? Dels individus? Per què?
Penso que en part els dos, ja que els governs són els qui posen les normes, i després els individus són els qui realitzen l’acció.
6-Què diria un utilitarista?
L’utilitarista, diria que hem de respectar la natura i que hauríem de pensar en el futur.
sábado, 18 de abril de 2009
La persona té dignitat i no preu (Comentari Doc.9 - pàg 200)
1. En aquest text de Kant, tot gira sobre un tema que tracta del què és i què no és digne, i en cas de que ho sigui quines coses estan relacionades. Kant en aquest text ens diu que l’ésser humà té un valor absolut, i que per tant té un fi, i si té un fi és que tota la humanitat té dignitat.
2. La importància de les persones.3. El que diu aquest text, ho trobo mol correcte. Ens explica molt bé el que de veritat som i tenim cadascú de nosaltres, que es la dignitat. Aquesta dignitat no sempre s’ha respectat per la societat. L’home és un llop per a l’home, això ho va dir Thomas Hobbes en l’apartat de viure en societat no és una exigència de la natura. Amb això vol dir que moltes persones tracten a les altres no per un fi, sinó com si fosin un mitja, cm un objecte.
2. La importància de les persones.3. El que diu aquest text, ho trobo mol correcte. Ens explica molt bé el que de veritat som i tenim cadascú de nosaltres, que es la dignitat. Aquesta dignitat no sempre s’ha respectat per la societat. L’home és un llop per a l’home, això ho va dir Thomas Hobbes en l’apartat de viure en societat no és una exigència de la natura. Amb això vol dir que moltes persones tracten a les altres no per un fi, sinó com si fosin un mitja, cm un objecte.
martes, 14 de abril de 2009
És millor ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?
En aquesta frase ens pregunten si es millor ser una persona insatisfeta o un ximple insatisfet. Jo penso que preferiria ser un Sòcrates insatisfet, ja que amb tot el que se i aprenc no en tinc suficient, vull saber més coses, resoldre inquietuds, preguntes, etc. Vull viure noves experiències, provar coses noves, etc. No tancar-me només amb una sola cosa o per exemple en un sol tema.
Ja que si fos un ximple satisfet, la vida per mi, penso que no tindria gràcia, encara que estigues satisfet fer cada dia el mateix m’acabaria avorrint. Per això em decanto més per Sòcrates insatisfet. Ja que a la vida mai n’hi ha prou i ens em d’exigir a nosaltres mateixos.
Ja que si fos un ximple satisfet, la vida per mi, penso que no tindria gràcia, encara que estigues satisfet fer cada dia el mateix m’acabaria avorrint. Per això em decanto més per Sòcrates insatisfet. Ja que a la vida mai n’hi ha prou i ens em d’exigir a nosaltres mateixos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)