A favor:
- Perquè podem triar, fins i tot quan estem decidint no triar estem triant no triar.
- Des del dia en que naixem, tenim una llibertat per fer el que vulguem.
En contra:
- Si fem alguna cosa que no està bé, això ens comportarà unes conseqüències.
- No podem decidir el colo dels nostres ulls, tenir un altre cos, etc.
martes, 10 de febrero de 2009
jueves, 5 de febrero de 2009
Definicions fal·làcies
1. Preguntes complexes:
Són preguntes que comporten pressuposicions, a vegades es poden fer servi per parar una trampa.
2.Argument ad ignorantiam:
Aquest tipus d’arguments es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat és cert perquè no s’ha demostrat que és fals.
3. Argument circular:
Consisteix a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix.
4. Argument ad hominem:
Argument que només ataquem a les persones i no a les idees que diu la persona.
5. Argument d’autoritat:
És defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa o l’ha defensat.
6. Argument ad baculum:
Aquests arguments presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió, consell o percepció.
7. Argument ad populum:
En aquests arguments es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de els persones.
8. Argument ex populo:
Argument que consisteix a defensar un determinat punt d vista al·legant que tothom hi està d’acord.
9. Argument de la falsa causa:
S’hi diu que A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.
10. La generalització precipitada:
Consisteix de passar d’una proposició particular a una proposició universal.
11. Argument relliscós:
Argument que defensa l’anomenat efecte dominó.
Són preguntes que comporten pressuposicions, a vegades es poden fer servi per parar una trampa.
2.Argument ad ignorantiam:
Aquest tipus d’arguments es pretén que un enunciat és fals només perquè ningú no ha aconseguit demostrar-ne la veritat, o bé que un enunciat és cert perquè no s’ha demostrat que és fals.
3. Argument circular:
Consisteix a fer una declaració i defensar-la presentant raons que signifiquen el mateix.
4. Argument ad hominem:
Argument que només ataquem a les persones i no a les idees que diu la persona.
5. Argument d’autoritat:
És defensar una opinió sense presentar les proves pertinents, apel·lant únicament a una autoritat que la defensa o l’ha defensat.
6. Argument ad baculum:
Aquests arguments presenten algun tipus d’amenaces com si fossin raons bones per recolzar una determinada opinió, consell o percepció.
7. Argument ad populum:
En aquests arguments es recorre a provocar l’entusiasme o altres sentiments de els persones.
8. Argument ex populo:
Argument que consisteix a defensar un determinat punt d vista al·legant que tothom hi està d’acord.
9. Argument de la falsa causa:
S’hi diu que A és la causa de B perquè A precedeix temporalment B.
10. La generalització precipitada:
Consisteix de passar d’una proposició particular a una proposició universal.
11. Argument relliscós:
Argument que defensa l’anomenat efecte dominó.
viernes, 30 de enero de 2009
Exemples fal·làcies
1. Preguntes complexes:
Has recollit l’habitació?
2. Argument ad ignorantiam
No s’ha demostrat que els extraterrestres no existeixen, per tant si que existeixen.
3. Argument circular:
El pa esta dur com una pedra.
Perquè?
Per que esta dur com una pedra.
Perquè he suspès?
Per que no has aprovat.
4. Argument ad hominem:
La meva mare a comprat la carn més bona del mercat, però no sortia bona perquè no sap cuinar.
5. Argument d’Autoritat:
Científics diuen que aquesta pastilla ho cura tot.
6. Argument ad baculum:
Fumar mata
7. Argument ad poulum:
Els anuncis de bellesa de la televisió.
8. Argument ex populo:
Tots pensen que la pena de mort s’ha d’aplicar.
9. Argument de la causa falsa:
Un alumne per fer un examen s’emporta un objecte o un amulet i aprova l’examen. Es pensarà que ha aprovat només per haver portat aquell amulet.
10. La generalització precipitada:
Si no estudies suspendràs, i si suspens hauràs de repetir curs.
11. Argument del pendent relliscós:
Tots els catalans són garrepes.
Has recollit l’habitació?
2. Argument ad ignorantiam
No s’ha demostrat que els extraterrestres no existeixen, per tant si que existeixen.
3. Argument circular:
El pa esta dur com una pedra.
Perquè?
Per que esta dur com una pedra.
Perquè he suspès?
Per que no has aprovat.
4. Argument ad hominem:
La meva mare a comprat la carn més bona del mercat, però no sortia bona perquè no sap cuinar.
5. Argument d’Autoritat:
Científics diuen que aquesta pastilla ho cura tot.
6. Argument ad baculum:
Fumar mata
7. Argument ad poulum:
Els anuncis de bellesa de la televisió.
8. Argument ex populo:
Tots pensen que la pena de mort s’ha d’aplicar.
9. Argument de la causa falsa:
Un alumne per fer un examen s’emporta un objecte o un amulet i aprova l’examen. Es pensarà que ha aprovat només per haver portat aquell amulet.
10. La generalització precipitada:
Si no estudies suspendràs, i si suspens hauràs de repetir curs.
11. Argument del pendent relliscós:
Tots els catalans són garrepes.
jueves, 22 de enero de 2009
La importància dels símbols
1. Idees principals:
En aquest text, Rousseau diu que l’home que pensa i medita és un animal depravat. I que sobrepassa els límits de la vida no es una millora sinó un deteriorament de la vida humana. També diu que l’home no té cap més remei que afrontar la vida tal i com és ja que viu en un univers simbòlic, i que el llenguatge, el mite, l’art i la religió forma part d’aquest univers. L’home no pot afrontar-se a la realitat de cop. Finalment Rousseau diu que l’home no pot conèixer res si no és a traves d’imatges o símbols.
2. Comentari:
En aquest fragment Cassirer ens parla de la cultura com a una activitat simbòlica. Pensa que l’home que pensa és depravat. També diu que l’home no viu en un univers físic, sinó que també en un univers simbòlic on hi ha art, mires, etc. Que totes elles formen la cultura imprescindible per viure cada dia en aquesta societat. En el fragment, Cassirer ens compara aquesta cultura amb una xarxa que els fils que la formen són aquests mites, religions, etc. Creu que a mesura que l’home avança en la experiència i pensament va desenvolupant i ampliant poc a poc aquesta xarxa. Per això Cassirer creu que l’activitat simbòlica anirà avançant. Per acabar, l’autor diu que hem arribat a un cert punt on els símbols i formes lingüístiques són necessaris per poder conèixer, i que tot això a sigut creat per nosaltres.
En aquest text, Rousseau diu que l’home que pensa i medita és un animal depravat. I que sobrepassa els límits de la vida no es una millora sinó un deteriorament de la vida humana. També diu que l’home no té cap més remei que afrontar la vida tal i com és ja que viu en un univers simbòlic, i que el llenguatge, el mite, l’art i la religió forma part d’aquest univers. L’home no pot afrontar-se a la realitat de cop. Finalment Rousseau diu que l’home no pot conèixer res si no és a traves d’imatges o símbols.
2. Comentari:
En aquest fragment Cassirer ens parla de la cultura com a una activitat simbòlica. Pensa que l’home que pensa és depravat. També diu que l’home no viu en un univers físic, sinó que també en un univers simbòlic on hi ha art, mires, etc. Que totes elles formen la cultura imprescindible per viure cada dia en aquesta societat. En el fragment, Cassirer ens compara aquesta cultura amb una xarxa que els fils que la formen són aquests mites, religions, etc. Creu que a mesura que l’home avança en la experiència i pensament va desenvolupant i ampliant poc a poc aquesta xarxa. Per això Cassirer creu que l’activitat simbòlica anirà avançant. Per acabar, l’autor diu que hem arribat a un cert punt on els símbols i formes lingüístiques són necessaris per poder conèixer, i que tot això a sigut creat per nosaltres.
jueves, 18 de diciembre de 2008
Definicions T-6
Definicions
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a al societat per elles.
Sociabilitat natural: necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contraactoalisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres
Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.
Pacte social (Rousseau):
Antropologia Social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.
Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en al societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es construeix com a persona.
Cultura: és el conjunt d’artefactes, idees, costums, tradicions, valors i formes de conducte que un grup humà accepta com seva.
Subcultura: les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials:
Civilització (Huntington): és l’element més ampli per identificar una persona.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers
Aporofòvia: rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: patriotisme fanàtic.
Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els qual destaca el respecte a les diferències culturals.
Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a al societat per elles.
Sociabilitat natural: necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contraactoalisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres
Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.
Pacte social (Rousseau):
Antropologia Social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.
Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en al societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es construeix com a persona.
Cultura: és el conjunt d’artefactes, idees, costums, tradicions, valors i formes de conducte que un grup humà accepta com seva.
Subcultura: les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials:
Civilització (Huntington): és l’element més ampli per identificar una persona.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers
Aporofòvia: rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: patriotisme fanàtic.
Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els qual destaca el respecte a les diferències culturals.
miércoles, 3 de diciembre de 2008
martes, 2 de diciembre de 2008
Diferències entre Hobbes i Rousseau
1. Thomas Hobbes: parteix d’una consideració pessimista dels éssers humans i diu que l’home és un llop per a l’home. També ens diu que els ésser humans viuen en una associació caòtica, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres. I que tot això es fa només per satisfacció.
2. Jean-Jacques Rousseau: Diu que un home natural solitari es mou per una pietat natural o impuls benèvol cap els altres, és a dir, que és bo per naturalesa. I que en principi no necessita la societat per viure, en canvi Thomas Hobbes diu tot lo contrari. Rousseau també diu que cedim la nostra llibertat natural a canvi de la llibertat civil.
2. Jean-Jacques Rousseau: Diu que un home natural solitari es mou per una pietat natural o impuls benèvol cap els altres, és a dir, que és bo per naturalesa. I que en principi no necessita la societat per viure, en canvi Thomas Hobbes diu tot lo contrari. Rousseau també diu que cedim la nostra llibertat natural a canvi de la llibertat civil.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)