La persona té dignitat i no preu (Comentari Doc.9 - pàg 200)

1. En aquest text de Kant, tot gira sobre un tema que tracta del què és i què no és digne, i en cas de que ho sigui quines coses estan relacionades. Kant en aquest text ens diu que l’ésser humà té un valor absolut, i que per tant té un fi, i si té un fi és que tota la humanitat té dignitat.
2. La importància de les persones.3. El que diu aquest text, ho trobo mol correcte. Ens explica molt bé el que de veritat som i tenim cadascú de nosaltres, que es la dignitat. Aquesta dignitat no sempre s’ha respectat per la societat. L’home és un llop per a l’home, això ho va dir Thomas Hobbes en l’apartat de viure en societat no és una exigència de la natura. Amb això vol dir que moltes persones tracten a les altres no per un fi, sinó com si fosin un mitja, cm un objecte.

És millor ser un Sòcrates insatisfet o un ximple satisfet?

En aquesta frase ens pregunten si es millor ser una persona insatisfeta o un ximple insatisfet. Jo penso que preferiria ser un Sòcrates insatisfet, ja que amb tot el que se i aprenc no en tinc suficient, vull saber més coses, resoldre inquietuds, preguntes, etc. Vull viure noves experiències, provar coses noves, etc. No tancar-me només amb una sola cosa o per exemple en un sol tema.
Ja que si fos un ximple satisfet, la vida per mi, penso que no tindria gràcia, encara que estigues satisfet fer cada dia el mateix m’acabaria avorrint. Per això em decanto més per Sòcrates insatisfet. Ja que a la vida mai n’hi ha prou i ens em d’exigir a nosaltres mateixos.

Obrar conforme a la virtud més perfecta Doc.3 pg195

1. En aquest text de Aristòtil ens vol ensenyar que totes les accions realitzades per l’ésser humà té un fi en si mateixa. A cada persona de la societat li pertany una funció a causa de les seves virtuts, que aquestes virtuts formen part d’un bé comú.
2.Títol: Les virtuts de les persones.
3. Aristòtil ens explica la seva manera de viure o si més no de com podem arribar aconseguir els nostres fins. Ens diu que l’ésser humà viu per aconseguir el que vol, el seu objectiu a la vida, i que es guia per els pensaments, la raó i sentiments. Finalment penso que tothom i cadascú de nosaltres tenim els nostres propis propòsits, tots ben diferents i farem tot el possible per poder-hi arribar.

Definicions del tema 9

Temperament: és un conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
Hàbit: consisteix en repetir actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que em predisposa a obrar bé.
Consciència moral: capacitat d’adonar-se d’alguna cosa.
Llibertat interna: consisteix en poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
Condicionament: significa que no es té una llibertat absoluta.
Destí: lleis segons la qual tot està escrit.
Determinisme econòmic: l’ésser humà per la infrastructura econòmica.
Determinisme genètic: dels corrents sociobiològics que veuen en la dotació genètica causes de totes les nostres actuacions.
Ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: el subjecte es dóna a si mateix la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de ñla societat i els principis morals universals.
Responsabilitat: es un fenomen subjectiu de la consciència moral.
Principi de responsabilitat: hem d’assumir responsablement las conseqüències de les accions, per poder deixar a les generacions futures un món tan habitable com el que nosaltres hem trobat.

Cançó de la llibertat

Demoment aqui poso el link.
Més endavant, quan m’ensenyin a posar vídeos de youtube al blog posaré el vídeo.

vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=4-0M_VO_ono

Creus en el destí?

Jo penso que el destí no existeix, sinó que depèn del que tu triïs al llarg d la teva vida, et portarà a un destí o a un altre. Per exemple si ara no estudies de gran no podràs treballar en una empresa o treballar d’alguna cosa que es guanyi mols diners, i menys tu aconseguirà el destí. Ja que si cadascú tinguéssim un destí determinat, no valdria la pena lluita per allò que volem ser, allò que volem treballar, el que volem aconseguir, etc. Ja que llavors seria una pèrdua de temps.

L'èsser humà està condemnat a ser lliure?

Jo sincerament no penso ni que siguem del tot lliures ni que no ho siguem, estaria entre mig. Ja que a l’hora d néixer tu no estàs escollint existir o no existir. I en el cas de viure, no tens cap possibilitat de no morir. Però per una altra part som lliures ja que en molts factors com en el de seguir estudiant o posar-nos a treballar després de finalitzar la ESO, podem triar el que volem fer. Ningú ens obliga a fer una cosa que no volem. Per una altra part, penso que no som lliures ja que depèn el que facis et pot portar unes conseqüències, com per exemple si mates algú, et posaran a la presó llavors no seràs lliure de fer el que vulguis.