Pàg 28 Doc 10

1. En aquest fragment l’autor ens diu que la filosofia es el pensament lògic i que també és una activitat. I que el resultat de tan pensar i de fer filosofia es l’aclariment de les coses. La filosofia ens intenta aclarir coses que mai ens em parat a pensa i que moltes d’elles segurament no les podrem aclarir.

2. Sabem què és la filosofia?

3. - Quina és la funció de la filosofia?
La seva funció es l’aclariment.

- Quina es la funció de la filosofia segons el text?
Doncs és l’aclariment del pensament. I que el seu resultat es l’aclariment de les proposicions i que ha d’aclarir i delimitar amb posició els elements que serien opacs i confusos.

4. Aquest fragment forma part del mètode analiticolingüístic. Ja que utilitza jocs de paraules que pertany a l’apartat de l’ús del llenguatge. I perquè les proposicions de la lògica no diuen res sobre el mon que formaria part de l’apartat de l’anàlisi formal del mètode analiticolingüístic. En canvi no pot ser un mètode empiricoracional per que no ens està parlant ni dels sentits ni de l’enteniment. Ja que només ens està explicant com i que es la filosofia i per a que serveix. I racionalista tampoc ho és perquè en cap moment ens parla de la raó.

Comentari de la frase: La filosofia ha d'aclarir i deliminar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, opacs i confusos.
- La frase significa que a la filosofia li toca aclarir tots els dubtes i preguntes que és tenen, tots els pensaments que ens proboquen una confusió.

Definicions

- Saber ordinari: és el saber comú, es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Li interessa el que i no el perquè.
- Saber científic: no només es pregunta el que, sinó també el perquè. Es sistemàtic i rigorós.

- Saber filosòfic: Vol trobar respostes últimes als grans enigmes de l’ésser humà.
- Ciència: Saber en el que s’entén l’experiència com a experiència i s’aplica a les matemàtiques.
- Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la conclusió d’un fi.
- Axioma: són els principis fonamentals indemostrables d’un dels mètodes axiomaticodeductiu.
- Inducció incompleta: és quan podem analitzar tots els casos possibles.
- Hipòtesi: és una suposició provisional que encara no a estat confirmada i quan es confirma es converteix en llei.
- Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
- Teoria: són un conjunt de lleis.
- Falsació: és quan una hipòtesi es refuta o falsa. L’acte de refuta una hipòtesi es que no a pogut ser confirmada.
- Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit d’un esdeveniment.
- Mite: conjunt de relats que expliquen coses sobre el cosmos o l’origen de tot.
- Mètode empiricoracional: comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitja dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.
- Empirisme: Filosofia segons la qual l’origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible.
- Mètode transcendental: no l’interessa el que podem saber.
- Joc de llenguatge: són models que descriuen formes de vida.
- Hermeneutica no normativa: consisteix en descobrir els elements que fan possible la comprensió. Aquella que no posa normes a la comprensió.
- Pretensions de validesa de la parla: és la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral.

- Ontologia: tractat de l’ésser.

Pág.43 Doc.8

1. En aquest fragment l’autor ens explica que s’entén de la paraula veritat. Diu que es allò que fa cert al que és cert. Que tot el que és cert és real i que totes les aparences són irreals.
2. Què és la realitat, veritat i concordança?
3. Primer diu que la veritat és tot allò que fa cert el que és cert i que tot el que es cert es real. I que tot lo irreal són aparences. Podem anomenar cert o fals, segons els nostres enunciats que poden ser autèntic o inautèntics i la seva realitat així o d’una altra manera. Un enunciat és cert quan que en el que és diu té a veure amb el que vols dir.
4. Penso que l’autor en aquests text està defensant la fenomenologia. Ja que pretén conèixer la realitat però tal i com és. L’autor en aquest fragment està defensant la realitat que dependria del subjecte, seria una mica idealista.

Pàg 40 Doc 5

1. En aquest fragment l’autor ens diu que la situació diferent fa que el paisatge el vegin de forma diferent també. I el que per a un una cosa és lo més important per a l’altre és lo menys important. També ens diu que cadascú percebrà coses del paisatge que l’altre no li arriben. I que qualsevol dels dos paisatges pot ser real. I que això suposarà un tercer paisatge que en aquest cas serà de veritat i no està a les mateixes condicions que els altres dos paisatges. Després també diu que cada persona es important per la conquesta de la realitat.

2. Diferents punts de vista.

3. Què podem conèixer els individus de la realitat? Doncs és tot allò que em vist, em viscut i que sabem que es veritat i que existeix.

Podem conèixer-la tal qual és? Per què? Depèn de la persona. Perquè les persones segurament cadascú tindrà la seva opinió i per alguns serà d’una manera i per a uns altres serà d’un altre.

4. Penso que aquest text es perspectivisme. Ja que el perspectivisme manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat. També diu que cadascú de nosaltres és una perspectiva del Món. I per això penso que el text té a veure amb el perpecitivisme perquè al text també ens diu que cada persona té la seva forma i manera de mira les coses.
Pragmatisme no pot se perquè aquí no ens està dient que tot allò que es cert es útil. I dogmatisme tampoc per què tampoc ens esta afirmant la existència de la veritat.

Podem arribar a conèixer?

Jo penso que si que es pot arribar a conèixer, ja que quan ets petit no saps res. De petit et comencen a ensenyar i conèixer coses que abans no sabies. L’objectiu de conèixer es l’aprehensió, la captació de les coses. Al llarg de tota la vida, cada dia sempre coneixeràs alguna cosa nova que sempre et pot ser útil en un futur. Encara que sempre hi hauran coses que no podrem arribar a conèixer mai, o de moment fins ara.

Pàg 31 numero 1

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida. Perquè ha viscut molt més temps i a tingut moltes més experiències que una altra persona.

Comentari de text de Xavier zubiri

-Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
Perquè diu que l’home actual fuig del seu propi buit, exprimeix les meravelloses possibilitats tècniques de l’univers, va ràpidament a la solució dels problemes quotidians.

- Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si. Quan em pregunto el perquè de les coses. O també a l’hora que he de decidí alguna cosa important.

-Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La formula intel·lectual. Plantejar correctament la qüestió metafísica.