Definicions

- Saber ordinari: és el saber comú, es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Li interessa el que i no el perquè.
- Saber científic: no només es pregunta el que, sinó també el perquè. Es sistemàtic i rigorós.

- Saber filosòfic: Vol trobar respostes últimes als grans enigmes de l’ésser humà.
- Ciència: Saber en el que s’entén l’experiència com a experiència i s’aplica a les matemàtiques.
- Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la conclusió d’un fi.
- Axioma: són els principis fonamentals indemostrables d’un dels mètodes axiomaticodeductiu.
- Inducció incompleta: és quan podem analitzar tots els casos possibles.
- Hipòtesi: és una suposició provisional que encara no a estat confirmada i quan es confirma es converteix en llei.
- Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
- Teoria: són un conjunt de lleis.
- Falsació: és quan una hipòtesi es refuta o falsa. L’acte de refuta una hipòtesi es que no a pogut ser confirmada.
- Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit d’un esdeveniment.
- Mite: conjunt de relats que expliquen coses sobre el cosmos o l’origen de tot.
- Mètode empiricoracional: comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitja dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.
- Empirisme: Filosofia segons la qual l’origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible.
- Mètode transcendental: no l’interessa el que podem saber.
- Joc de llenguatge: són models que descriuen formes de vida.
- Hermeneutica no normativa: consisteix en descobrir els elements que fan possible la comprensió. Aquella que no posa normes a la comprensió.
- Pretensions de validesa de la parla: és la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral.

- Ontologia: tractat de l’ésser.