Definicions T-6

Definicions

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a al societat per elles.
Sociabilitat natural: necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
Contraactoalisme: acord entre els humans per evitar la lluita dels uns contra els altres
Estat de natura: és quan l´individu és lliure i no hi ha lleis. És un tots contra tots.
Pacte social (Rousseau):
Antropologia Social: és la que estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l´evolució que ha experimentat. A més, no té en compte només els aspectes materials, sinó mentals.
Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en al societat en què viu, desenvolupa la seva identitat i es construeix com a persona.
Cultura: és el conjunt d’artefactes, idees, costums, tradicions, valors i formes de conducte que un grup humà accepta com seva.
Subcultura: les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
Nous moviments socials:
Civilització (Huntington): és l’element més ampli per identificar una persona.
Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers
Aporofòvia: rebuig i menyspreu envers el pobre.
Racisme: patriotisme fanàtic.
Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els qual destaca el respecte a les diferències culturals.

Diferències entre Hobbes i Rousseau

1. Thomas Hobbes: parteix d’una consideració pessimista dels éssers humans i diu que l’home és un llop per a l’home. També ens diu que els ésser humans viuen en una associació caòtica, mogut per l’egoisme propi, està en lluita permanent amb els altres. I que tot això es fa només per satisfacció.


2. Jean-Jacques Rousseau: Diu que un home natural solitari es mou per una pietat natural o impuls benèvol cap els altres, és a dir, que és bo per naturalesa. I que en principi no necessita la societat per viure, en canvi Thomas Hobbes diu tot lo contrari. Rousseau també diu que cedim la nostra llibertat natural a canvi de la llibertat civil.

Doc1 pàg. 120

L’individualisme possessiu

1. Idees:
Ens explica com es l’individualisme i que l’ésser humà es independent dels altres. L’individu és el amo d’ell mateix, ja que ell pot decidí que fer en tot moment.

2.Titol: Característiques de l’individualisme possessiu.

3. El text ens diu que el que fa ser humà a una persona es ser lliure dels altres. Aquesta llibertat vol dir tenir una llibertat de qualsevol relació amb una altra persona, menys en la que la persona s’hi posa expressament per acabar obtenint un benefici. La persona es el propietari de la seva persona i de les seves capacitats.

Definicions tema 2

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la veritat.
Raó pràctica: hem d’entendre.
Metafísica: ha estat i és el resultat de l’esforç intel·lectual d’algunes persones que han sentit i senten la necessitat d’interpretar les experiències i ordenar-les.
Vetimitat: és arribar a les respostes últimes de l’home com el sentit de la vida.
Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer.
Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera que pugui comunicar als altres de manera que hagin d’acceptar-la.
Interès emancipador: permetrà que nosaltres ens lliurem d’aquells que ens volen manipular.
Dogmatisme: és l’afirmació de la existència de la veritat.
Escepticisme: posició que defensa que no es pot arribar a conèixer la veritat.
Moderat: Hume pensa que ens em de comportar d’acord amb allò que és més probable.
Perspectivisme: Manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat.
Realisme: defineix que al realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
Idealisme: subratlla que al realitat no existeix independentment del subjecte que el coneix.
Noesi: Consciència que sobre a la realitat.
Perjudici: són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, etc. I que formen part del coneixement.
Ignorància: no saber alguna cosa.
Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: criteri que es en l’ordre de la sensibilitat, les dades dels sentits.
Adequació: és la veritat que s’entén com una relació especial d’ajust.
Coherència: és la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
Pragmatisme: accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord entre uns interlocutors que formen una comunitat ideal de diàlegs.
Contingent: és allò que és però podria no existir.
Necessari: és allò que és hi ha de ser per nassos.
Virtualitat: donen aparença de quelcom físic.

És real la virtualitat?

La virtualitat a vegades és real i d’altres vegades no ho es. Posem per exemple el món de internet. És un món virtual que ens apropa en un moment dintre del temps a móns reals que són molt lluny de nosaltres. Però tota aquesta realitat virtual també ens acosta a móns que no són del tot reals, sinó que són simulats. Em de parar molta compta amb aquesta fantàstic món virtual.

Un altre món virtual és el dels simuladors de situacions, per exemple els simuladors de naus espacials que tot i que les podem trobar a les fires també poden servir per fer entrenaments al personal de l’exèrcit o a futurs astronautes, evident ment aquests simuladors són molt més sofisticats. Aquesta virtualitat ens proporciona el poder viure situacions o emocions que d’altre manera estarien molt lluny del nostre abast. Una virtualitat no real serien els jocs de la play station, ja que ens fan viure situacions totalment irreals. En la que s’utilitza la violència, poden matar i tornar a ressuscitar.

Pàg 28 Doc 10

1. En aquest fragment l’autor ens diu que la filosofia es el pensament lògic i que també és una activitat. I que el resultat de tan pensar i de fer filosofia es l’aclariment de les coses. La filosofia ens intenta aclarir coses que mai ens em parat a pensa i que moltes d’elles segurament no les podrem aclarir.

2. Sabem què és la filosofia?

3. - Quina és la funció de la filosofia?
La seva funció es l’aclariment.

- Quina es la funció de la filosofia segons el text?
Doncs és l’aclariment del pensament. I que el seu resultat es l’aclariment de les proposicions i que ha d’aclarir i delimitar amb posició els elements que serien opacs i confusos.

4. Aquest fragment forma part del mètode analiticolingüístic. Ja que utilitza jocs de paraules que pertany a l’apartat de l’ús del llenguatge. I perquè les proposicions de la lògica no diuen res sobre el mon que formaria part de l’apartat de l’anàlisi formal del mètode analiticolingüístic. En canvi no pot ser un mètode empiricoracional per que no ens està parlant ni dels sentits ni de l’enteniment. Ja que només ens està explicant com i que es la filosofia i per a que serveix. I racionalista tampoc ho és perquè en cap moment ens parla de la raó.

Comentari de la frase: La filosofia ha d'aclarir i deliminar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, opacs i confusos.
- La frase significa que a la filosofia li toca aclarir tots els dubtes i preguntes que és tenen, tots els pensaments que ens proboquen una confusió.

Definicions

- Saber ordinari: és el saber comú, es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Li interessa el que i no el perquè.
- Saber científic: no només es pregunta el que, sinó també el perquè. Es sistemàtic i rigorós.

- Saber filosòfic: Vol trobar respostes últimes als grans enigmes de l’ésser humà.
- Ciència: Saber en el que s’entén l’experiència com a experiència i s’aplica a les matemàtiques.
- Mètode: manera de pensar o actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la conclusió d’un fi.
- Axioma: són els principis fonamentals indemostrables d’un dels mètodes axiomaticodeductiu.
- Inducció incompleta: és quan podem analitzar tots els casos possibles.
- Hipòtesi: és una suposició provisional que encara no a estat confirmada i quan es confirma es converteix en llei.
- Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
- Teoria: són un conjunt de lleis.
- Falsació: és quan una hipòtesi es refuta o falsa. L’acte de refuta una hipòtesi es que no a pogut ser confirmada.
- Comprensió: consisteix a captar-ne el sentit d’un esdeveniment.
- Mite: conjunt de relats que expliquen coses sobre el cosmos o l’origen de tot.
- Mètode empiricoracional: comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitja dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.
- Empirisme: Filosofia segons la qual l’origen i el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible.
- Mètode transcendental: no l’interessa el que podem saber.
- Joc de llenguatge: són models que descriuen formes de vida.
- Hermeneutica no normativa: consisteix en descobrir els elements que fan possible la comprensió. Aquella que no posa normes a la comprensió.
- Pretensions de validesa de la parla: és la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral.

- Ontologia: tractat de l’ésser.

Pág.43 Doc.8

1. En aquest fragment l’autor ens explica que s’entén de la paraula veritat. Diu que es allò que fa cert al que és cert. Que tot el que és cert és real i que totes les aparences són irreals.
2. Què és la realitat, veritat i concordança?
3. Primer diu que la veritat és tot allò que fa cert el que és cert i que tot el que es cert es real. I que tot lo irreal són aparences. Podem anomenar cert o fals, segons els nostres enunciats que poden ser autèntic o inautèntics i la seva realitat així o d’una altra manera. Un enunciat és cert quan que en el que és diu té a veure amb el que vols dir.
4. Penso que l’autor en aquests text està defensant la fenomenologia. Ja que pretén conèixer la realitat però tal i com és. L’autor en aquest fragment està defensant la realitat que dependria del subjecte, seria una mica idealista.

Pàg 40 Doc 5

1. En aquest fragment l’autor ens diu que la situació diferent fa que el paisatge el vegin de forma diferent també. I el que per a un una cosa és lo més important per a l’altre és lo menys important. També ens diu que cadascú percebrà coses del paisatge que l’altre no li arriben. I que qualsevol dels dos paisatges pot ser real. I que això suposarà un tercer paisatge que en aquest cas serà de veritat i no està a les mateixes condicions que els altres dos paisatges. Després també diu que cada persona es important per la conquesta de la realitat.

2. Diferents punts de vista.

3. Què podem conèixer els individus de la realitat? Doncs és tot allò que em vist, em viscut i que sabem que es veritat i que existeix.

Podem conèixer-la tal qual és? Per què? Depèn de la persona. Perquè les persones segurament cadascú tindrà la seva opinió i per alguns serà d’una manera i per a uns altres serà d’un altre.

4. Penso que aquest text es perspectivisme. Ja que el perspectivisme manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat. També diu que cadascú de nosaltres és una perspectiva del Món. I per això penso que el text té a veure amb el perpecitivisme perquè al text també ens diu que cada persona té la seva forma i manera de mira les coses.
Pragmatisme no pot se perquè aquí no ens està dient que tot allò que es cert es útil. I dogmatisme tampoc per què tampoc ens esta afirmant la existència de la veritat.

Podem arribar a conèixer?

Jo penso que si que es pot arribar a conèixer, ja que quan ets petit no saps res. De petit et comencen a ensenyar i conèixer coses que abans no sabies. L’objectiu de conèixer es l’aprehensió, la captació de les coses. Al llarg de tota la vida, cada dia sempre coneixeràs alguna cosa nova que sempre et pot ser útil en un futur. Encara que sempre hi hauran coses que no podrem arribar a conèixer mai, o de moment fins ara.

Pàg 31 numero 1

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona la resposta.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida. Perquè ha viscut molt més temps i a tingut moltes més experiències que una altra persona.

Comentari de text de Xavier zubiri

-Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
Perquè diu que l’home actual fuig del seu propi buit, exprimeix les meravelloses possibilitats tècniques de l’univers, va ràpidament a la solució dels problemes quotidians.

- Has viscut alguna vegada aquesta esperiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Si. Quan em pregunto el perquè de les coses. O també a l’hora que he de decidí alguna cosa important.

-Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
La formula intel·lectual. Plantejar correctament la qüestió metafísica.

Pàg 20 Doc 4

-Què tenen en comú i en que es diferencien les lleis i les teories científiques? Les lleis són hipòtesi que s´ha de dir si es verifica o es refuta la hipòtesi. En canvi, les teories es forma a partir d’un conjunt de lleis.
-Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que es forma.
La teoria dels cossos de newton.
1ra: Si a un objecte se li dóna una força i li provoca un moviment, sempre tindrà una força de fricció oposada a la que s´ha fet.
2na: És una fórmula: F= m x a
3ra: Si a un cos se li aplica una força a un altre cos. Aquest cos li tornarà al primer cos una força de la mateixa intensitat.

-Ciutadà: persona que forma part de la societat amb uns drets i deures.
-Política: sistema de govern a l´hora de governar.
-Democràcia: sistema polític on el poder rau en el poble.
-Tirania: poder d’una persona que pren decisions sobre el poble però sense el poble.
-Drets humans : sèrie condicions que ha de tenir tota persona i ha de ser respectada.
-Estat de dret: és aquell estat que es basa en el compliment de la llei.
-Individualisme: teoria que diu que va abans l’individu que la societat. Defensa la la llibertat.
-Socialisme: política que lluita pels ciutadans i el benestar social. La societat és anterior a l´individu.
-Justícia : valor que defensa que tothom tingui el que li pertoca.
-Poder: autoritat que mana, domina i influeix sobre la gent.
-Amòmic: que no respecta la llei.