Definicions tema 2

Raó teòrica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la veritat.
Raó pràctica: hem d’entendre.
Metafísica: ha estat i és el resultat de l’esforç intel·lectual d’algunes persones que han sentit i senten la necessitat d’interpretar les experiències i ordenar-les.
Vetimitat: és arribar a les respostes últimes de l’home com el sentit de la vida.
Subjecte: és el protagonista de l’acció de conèixer.
Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera que pugui comunicar als altres de manera que hagin d’acceptar-la.
Interès emancipador: permetrà que nosaltres ens lliurem d’aquells que ens volen manipular.
Dogmatisme: és l’afirmació de la existència de la veritat.
Escepticisme: posició que defensa que no es pot arribar a conèixer la veritat.
Moderat: Hume pensa que ens em de comportar d’acord amb allò que és més probable.
Perspectivisme: Manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat.
Realisme: defineix que al realitat, és a dir, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.
Idealisme: subratlla que al realitat no existeix independentment del subjecte que el coneix.
Noesi: Consciència que sobre a la realitat.
Perjudici: són judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, etc. I que formen part del coneixement.
Ignorància: no saber alguna cosa.
Autoritat: Una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
Evidència sensible: criteri que es en l’ordre de la sensibilitat, les dades dels sentits.
Adequació: és la veritat que s’entén com una relació especial d’ajust.
Coherència: és la veritat de la qual depèn de la incorporació possible o impossible al conjunt de proposicions que tenim ja per certes.
Pragmatisme: accepta la teoria de l’adequació, però la interpreta tenint en consideració la utilitat dels enunciats per resoldre els problemes vitals.
Consens: acord entre uns interlocutors que formen una comunitat ideal de diàlegs.
Contingent: és allò que és però podria no existir.
Necessari: és allò que és hi ha de ser per nassos.
Virtualitat: donen aparença de quelcom físic.